Objectiu 2030: Cap a una economia circular

El passat mes de juny es va publicar l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular, Espanya Circular 2030 amb l'objectiu d'impulsar un model econòmic més sostenible, una producció de béns i serveis que redueixi el consum i el malbaratament de matèries primeres, aigua i fonts d'energia.

Objectiu 2030: Cap a una economia circular

L’actual sistema econòmic es basa en un model lineal, en el que preval l’obtenció de recursos de forma barata, amb els quals fabriquem productes que utilitzem durant un temps i rebutgem, moltes vegades, abans de finalitzar la seva vida útil. Aquest model està portant el nostre planeta al límit de la seva capacitat física, degut a l’extracció intensiva de recursos naturals, els quals no es regeneren a la mateixa velocitat amb la que son extrets. Això té greus conseqüències, que van des de la contaminació del nostre entorn fins la destrucció i fragmentació d’ecosistemes, passant per l’esgotament de les reserves de certes matèries primeres i la generació descontrolada de residus, els quals agreugen la crisi climàtica en la que estem immersos.

 Per establir les bases d'una solució a llarg termini, l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular, Espanya Circular 2030, té l'objectiu d'impulsar un model de producció que mantingui el valor dels materials i recursos el major temps possible dins de l'economia i reduir a l'mínim la generació de residus. Aquesta Estratègia es marca sis objectius a complir per a l'any 2030:

EC

 Objetivos de la Estrategia para el año 2030. Fuente: España Circular 2030. Gobierno de España

  • Reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB respecte el 2010.
  • Reduir un 15% la generació de residus en comparació amb el 2010.
  • Reduir la generació de residus alimentaris: un 50% a nivell de llar i consum minorista, i un 20% en les cadenes de producció i subministrament.
  • Incrementar la reutilització i preparació per la reutilització fins arribar al 10 % dels residus municipals generats.
  • Millorar un 10% l’eficiència en l’ús de l’aigua.
  • Reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle fins situar-la per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent.

 L’Estratègia es centra en una sèrie d’eixos d’actuació, entre els quals es troben:

  • Producció: dissenyar i fabricar tenint en compte la fàcil reparació i reciclatge, l’expansió de la vida útil dels productes i la reducció en la generació de residus i en l’ús de substàncies nocives.
  • Consum: promocionar un model de consum més responsable que prioritzi l’accés a serveis abans que l’accés a productes, per fomentar un reciclatge de qualitat.
  • Gestió de residus: augmentar la taxa de reciclatge, actualment situada en el 37,1% dels residus generats.
  • Matèries primeres secundàries: crear confiança en els consumidors en la reutilització de matèries primeres secundàries.
  • Reutilització i depuració d’aigua: eix singularitzat degut a l’especial incidència de l’aigua en l’economia espanyola.

A més, s’incorporen línies d’actuació en matèria de sensibilització i participació, investigació i innovació i ocupació i formació.

Tot i tractar-se d’un pla de caràcter transversal, es realitza una planificació i seguiment especial de sectors econòmics estratègics, com la construcció, el sector agroalimentari, la industria en general, els béns de consum, el turisme i el tèxtil. Pel que es refereix a la construcció, la seva importància econòmica al nostre país, així com la gran quantitat de recursos utilitzats, residus generats i emissions de CO2 la situen com una de les activitats clau en la contribució a l’economia circular. Una gestió adequada dels residus de la construcció i demolició, que actualment suposen entre un 25 i un 30% del total de residus generats a la Unió Europea, pot suposar grans beneficis tant mediambientals com econòmics, incrementant l’oferta de materials reciclats o reutilitzats i evitant l’impacte derivat de l’extracció i processat de matèries primeres.

En aquest sentit i a nivell normatiu, la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 2018/851/UE que revisa la Directiva marc de residus, insta als estats membres a promoure mesures de demolició selectiva amb l’objectiu de permetre la retirada i el maneig segur de substàncies perilloses i facilitar la reutilització i reciclat d’alta qualitat mitjançant la retirada selectiva dels materials, així com per garantir l’establiment de sistemes de classificació de residus com fusta, fraccions de minerals (formigó, maons, rajoles, ceràmica i pedra), metalls, vidre, plàstic y guix. A Espanya, el primer pas ha consistit en la incorporació del concepte de separació selectiva en el Pla de Contractació Pública Ecològica en el disseny, construcció i demolició d’edificis d’oficines, i es preveu la seva incorporació en la futura Llei de residus. Aquest Pla de Contractació Pública Ecològica proposa una auditoria prèvia a la demolició amb la finalitat de determinar els materials que es puguin reutilitzar, reciclar o recuperar i que permeti valoritzar al menys el 70% dels residus generats, incloent fusta, vidre, metall, maons, pedres, materials de ceràmica i formigó, així com equipament i elements no estructurals com portes, terres, panells de guix, perfils de plàstic, aïllaments, marcs de finestra o barres d’acer, entre altres.

Des de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular es fa especial èmfasi en la implementació de l’ús de la metodologia BIM (Building Information Modeling) en l’Anàlisi del Cicle de Vida de les edificacions, amb l’objectiu de calcular la sostenibilitat d’aquestes, inclosa la seva rehabilitació, per contribuir així a la mitigació del canvi climàtic i dels impactes ambientals d’aquestes.

Per l’avaluació dels avenços cap a l’economia circular, és clau l’establiment de mecanismes i indicadors que reflecteixin les tendències relatives a la preservació del valor econòmic dels productes, materials i recursos, a la quantitat de residus generats o a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. A Espanya, s’aplicarà el marc regulador referent a la Comunicació COM (2018) 29 publicada per la Comissió Europea al 2018, que estableix un marc de seguiment i valoració de les mesures aplicades. Aquest marc de seguiment es basa en deu indicadors clau agrupats en quatre aspectes de l’economia circular.

Producció i consum

  • Autosuficiència en matèries primeres: aquests indicadors mostren el grau de dependència respecte a mercats externs en relació amb el subministrament de matèries primeres, especialment les considerades crítiques per la possibilitat de provocar una debilitat estructural en l’economia europea.
  •  Contractació Pública Ecològica: el prescriptor i el consumidor són claus per la seva capacitat de decisió en la compra, condicionant el model productiu a productes sostenibles i circulars.
  •  Generació de residus: la jerarquia de residus prioritza reduir la generació dels mateixos, allargant la vida útil dels productes i mantenint el valor dels materials el major temps possible.
  •  Residus alimentaris: la limitació de la generació de residus procedents de l’alimentació pot promoure la reducció de la sobreexplotació dels recursos utilitzats per la producció d’aliments.

 Generació de residus

  •  Taxes globals de reciclatge: la preparació per a la reutilització i el reciclatge suposen un jaciment secundari que evita la sobreexplotació dels actuals recursos.
  •  Taxes de reciclat específiques: distinció per tipologia de material o residu per obtenir dades d’aquells materials més reciclables o amb més presencia en el mercat.

 Matèries primeres secundàries

  •  Contribució dels materials reciclats a la demanda de matèries primeres: introducció dels materials reciclats als mercats per incentivar el seu ús.
  •  Matèries primeres reciclables: comerç d’importació i exportació de matèries primeres reciclables.

 Competitivitat i innovació

  •  Inversió privada, ocupació i valor afegit brut: valoració de la transcendència de l’economia circular i orientació de mesures per refermar les polítiques al respecte.
  •  Patents relacionades amb la gestió de residus: investigació aplicada a la viabilitat en la utilització de matèries primeres reciclades.

varios

Entre els beneficis que ofereix l’economia circular, destaca també la seva contribució a la disminució en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Es per això que els plans d’acció triennals derivats de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular incorporaran la contribució a la reducció d’emissions de GEH de les línies d’actuació corresponents. A nivell empresarial, l’Economia Circular presenta nombrosos beneficis com major seguretat en la cadena de subministrament, noves línies de negoci i serveis, reducció en la necessitat d’adquisició de matèries primeres, un reaprofitament dels residus generats i un menor cost de gestió d’aquests.

Els escenaris i projeccions realitzats indiquen que d’aquí al 2030 l’Economia Circular pot generar un benefici d’1,8 bilions d’euros en el conjunt de la Unió Europea, el que suposa 0,9 bilions més que l’actual model d’economia lineal.

La incorporació de l’Economia Circular en el sector de la construcció a Espanya, actualment està marcada per serioses barreres normatives, però també per grans oportunitats. La càrrega burocràtica i la dificultat normativa en l’ús de matèries primeres secundàries comporta, que el model de “servei” enfront al de “propietat” no es percebi com més avantatjós i que els productes reciclats no es considerin més econòmics respecte productes nous. Els costos ambientals en l’ús de recursos naturals no estan considerats, i per tant, contaminar encara surt a compte.

Gràcies a aquesta estratègia “España Circular 2030”, amb la que s’implementaran mesures que penalitzin o beneficiïn a qui pren la decisió en cada etapa de l’edifici en funció de la seva responsabilitat en el consum de recursos, juntament amb la capacitat de la industria espanyola de transformar-se, el canvi cap a una Economia Circular al nostre país està cada vegada més a prop.